RETORN

PRINCIPI

Sempre s’ha considerat l’àguila com la més poderosa i majestuosa de les aus del cel, per l’altura del seu vol, i segons Aristòtil per la seva capacitat d’enlairar-se de cara al sol. Present a les cultures Egípcia, Hitita, Sumèria i Babilònica, Els Grecs l’associaren a la Divinitat, representant-la acompanyada de Zeus-Júpiter, i amb rajos atrapats a les seves urpes. Les legions romanes la portaren en els seus estendards des de l’any 104 aC., posteriorment Carlemany va adoptar l’àguila com a símbol de l’Imperi Romà; en l’emblema l’àguila era negra sobre fons daurat, fou també símbol de la “Res Publica” Romana. En la mitologia germànica se la va associar a Odín.   A l’edat mitjana se la representava de manera molt estilitzada en els escuts i emblemes heràldics, mirant cap a la seva dreta, (en heràldica la visió cap a la dreta és símbol de legitimitat). Freqüentment se l’ha col-locat a la part alta d’edificis, sobre columnes i als obeliscs com a símbol de majestat, d’imperi, o fent al•lusió a les seves capacitats.   Mai una icona com l’àguila ha estat tant encertada en la seva representació com emblema de la majestat imperial i del poder, i com tot símbol també té un aspecte fosc, la perversió d’aquest poder, au rampinyaire i cruel, amb capacitat d’oprimir, i dominar tot el que és inferior a ella.     En la iconografia cristiana, com a au matadora de serps, resumeix la victòria de la llum sobre les potències de la foscor.  En el Tetramorfs l’àguila correspon a Sant Joan l’evangelista, i a la Bíblia és l’emblema de l’Omnipotència de Déu i del poder de la fe, representant també els cristians, que batejats en Crist, han mort i han ressuscitat amb Ell. Dins els pecats capitals representa la supèrbia.  En l’alquímia el seu sentit no canvia substancialment el que ja s’ha exposa’t, i és el símbol de la sublimació. Un àguila devorant un lleó, simbolitza el triomf de l’esperit i la volatilització de la matèria.  A l’àguila bicèfala, se l’hi atribueix un origen Mesopotàmic, la seva representació més antiga es troba en un segell de Lagash, III mil•lenni aC., on sota les seves urpes té agafats  dos lleons. De l’art hitita va arribar a Occident, de la mà de Bizanci, on se l’associava  a la deïtat romana Janus. Durant les creuades va arribar a l’Europa oriental on l’Imperi Rus la va assumir com a emblema, però va ser el rei Frederic II qui la va establir com a símbol de l’Imperi a occident, i per analogia de la bicèfala a l’imperi Austrohongarès.   En el simbolisme filosòfic, s’acostuma a representar-la, amb dos tons, blanc i vermell, o blanc i negre, colors de gran transcendència simbòlica que representen el dualisme de la creació.

 EL RELLOTGE DE SORRE

-----------------------------------------

Aquest símbol,  és un clar exemple del símbol dit compost, amb una doble interpretació al·legòrica i hermètica.   Tradicionalment el rellotge de sorra, ha estat acceptat com una al·legoria del pas del temps. Quan es representa junt  amb ales i una dalla o calavera vol simbolitzar la brevetat de la vida humana. Els grans de sorra cauen a poc a poc però seguits, i abans de que en siguem conscients l'ampolleta s'ha buidat. Recordem a Sant Mateu (XXV: V 13) "Vetlleu, doncs no sabeu ni el dia ni l'hora", o el cant del Salm (LXXXIX: V 49) " ¿Quin home viurà i no veurà la mort?".    En la interpretació hermètica,  podem suggerir que el rellotge de sorra al girar sobre sí mateix, ens indica la possibilitat del retorn als orígens. Aquesta forma simètrica que te l'ampolleta, amb el seu doble compartiment, ens mostra el principi de correspondència. Aquest principi anunciat per Hermes Trimegist,  nom d'origen Grec, significa Hermes el Tres vegades Gran, i la seva identitat arriba als orígens de l'Egipte pre-faraònic. Altres interpretacions defensen que Hermes no va ser una personalitat individual, sinó un conjunt d'ensenyances elaborades en el món Hel·lenístic, i enriquides amb el temps.  Plutarc creu que Hermes, va ser el primer a l'antic Egipte, que va conèixer l'escriptura dels déus, que més que escriptura eren signes, i conèixer  aquests signes i la seva pronunciació correcta, era acció determinant.  Aquest principi de correspondència, el segon dels seus set principis, ve a dir "Com és a dalt és a baix, i com és a baix és a dalt", i axi descriu un model holístic de tot l'univers creat. Semblant és el moviment dels electrons orbitant al voltant del nucli de l'àtom, com és el dels planetes al voltant del Sol.     El buit i el ple d'aquesta doble ampolleta s'ha de succeir contínuament,  creant així un corrent del superior a l'inferior, es pot dir del "Cel" a la "Terra", i per aquest mateix principi de correspondència, un altre corrent invers del Terrenal al Celestial.  Aquesta seria la imatge de la interpretació hermètica i alquímica d'aquest símbol.                                                                                                                     ---------------------------------------

ENRERE

SEGÜENT

L´ÀGUILA