RETORN
PRINCIPI
Simbólicament equivalent a gruta, o cova, del grec Kruptos"ocult", lloc de naixement de déus i deesses. Utilitzades també
com a llocs de culte, perduren encara avui dia en la arquitectura dels abscis de les esglésies romanes. En moltes tradicions
iniciàtiques els rites comencen amb l'entrada a una caverna, que com a cavitat ombrívola d'on hi sorgeixen monstres,
significa el món de l'inconscient del que l'ésser humà n'és presoner, doncs en les seves profunditats i recloem tot el què no
som capaços d'assimilar. Els que volen veure la llum han d'endinsar-se en la caverna i enfrontar-se als seus monstres. La
deessa Cibeles d'origen Frigi, se la descriu com a una deïtat andrògina que va sorgir de la terra, el seu culte es celebrava en
grutes i era vinculada a la fertilitat, així les coves i cavernes eren associades a l'úter femení, com a símbol de vida i
renaixement. En les pintures quan es representa una cova amb aigua fa al·lusió a la vida; sense aigua i amb una espelma
quasi consumida i o una calavera al terra es refereix a la mort; una cova amb un o més animals i una persona que s'hi
enfronta, és una al·legoria a la conquesta dels vicis, les passions i l'ignorància. L'al·legoria de la caverna més coneguda és
la de Plató (428 a.C.), filòsof grec deixeble de Sòcrates i mestre d'Aristòtil, en el llibre VII de la República descriu una
caverna, i en una paret de cara a l'interior hi ha unes persones lligades des del seu naixement, de manera que només
poden veure el fons de la caverna, a darrera de la paret hi ha un foc simbolitzant la llum del coneixement i unes persones que
projecten unes ombres xinesques a la paret del fons, això és l'únic que veuen els presoners, i prenen aquestes ombres com
la realitat, doncs no han conegut res més en tota la vida. Un dia un d'aquests presoners s'escapa, i sortint de la cova
comprova que hi ha una altra realitat, recula i ho explica als seus companys, aquests es burlen d'ell i no el volen acompanyar,
doncs la seva realitat, el refugi de la cova i la recança al desconegut, no els deixa moure, encara que se'ls tallin les cadenes.
Aquesta al·legoria examinada des d'un punt de vista epistemològic, és una metàfora sobre l'esser humà i la societat que
l'envolta, perfectament aplicable al món actual, on l'humanitat hi és representada pels presoners alineats i subjectats per les
cadenes de la pròpia ignorància, i els falsos convenciments inculcats per les ombres que projecten alguns mitjans de difusió,
dominats per interessos ideològics o econòmics d'una minoria. Tal com va dir J.Goebbels una mentida repetida mil vegades
es converteix en una veritat, d'aquesta manera i amb la premissa de la pròpia supervivència, no permet parar-nos un
moment per analitzar cada notícia, i esbrinar-ne el seu autèntic significat.
LA CAVERNA DE PLATÓ
-----------------------------------------
EL CADUCEU D’HERMES I LA VARA D’ESCULAPI
Caduceu del Grec karykeion és una vareta, en la seva part superior te dues ales o un elm alat, envoltant la vareta dues serps
entrellaçades mirant-se front a forn. En la mitologia Grega el déu Hermes (Mercuri per els Romans) va ser un déu pastoral al
que se l'hi atribueix l'invent de la lira, Apol·lo al sentir-lo tocar va quedar tant embadalit que Hermes l'hi va regalar. En
compensació, Apol·lo l'obsequià amb una vareta coneguda amb el nom de karykeion (caduceu), que tenia el poder d'atorgar
la prosperitat, tot nombrant-lo missatger dels déus, Zeus també l'obsequià amb un elm i unes sandàlies amb ales, autoritzant-
li el poder per moure's pels tres mons, l'Olimp, la Terra i el reialme dels morts o de Hades. En un dels seus viatges Mercuri
trobà dues serps que es barallaven, ell posà la vareta enmig d'elles per separar-les i elles s'hi van entrecreuar quedant-se
mirant front a front, Mercuri les va deixar axis com a símbol de pau i harmonia. Els Romans van utilitzar el caduceu alat de
Mercuri com a símbol del comerç, i els seus ambaixadors el portaven en signe de pau, substituint les serps per dues cintes,
(no fos cas que els ofidis fessin de les seves).
Completament diferent es la vara de Asklepios (Escolapi per els Romans) personatge no Olímpic, que va viure a Tessàlia,
metge notable que va gaudir d'una gran fama. Escolapi va tenir tres fills tots metges, i quatre filles dedicades també a la
curació, elles eren Hígia d'on deriva el mot higiene, Panaqueia (panacea la que tot ho cura), Egle la partera, i Laso
l'Infermera. Els temples dedicats a Escolapi, s'anomenaven Asclepions, i eren l'equivalent als hospitals. Dels llits pels malalts
en deien clines, d'on es deriva el mot clínic, i els servents del temple se'ls anomenava Therapeutes. Posteriorment a la seva
mort Escolapi va ser deïficat, i se'l representa com un home d'edat madura vestint un mantell que l'hi deixa al descobert el
braç dret i mig bust,com atribut porta un bàcul amb una serp que l'envolta, que simbolitza la propietat de la vida i la mort, per
el verí i el ungüent de la curació.
El bàcul d'Esculapi s'usa com a símbol de la medicina, i el caduceu de Mercuri com a símbol del comerç i el
desenvolupament, encara que una vegada el metge d'Enric VII d'Anglaterra el va posar en el seu escut nobiliari (perquè era
més vistos o erròniament), axó a portat a successius errors com el del servei de salut dels EEUU que al 1856 el va adoptar
com a distintiu.
ENRERE
SEGÜENT