La Postmodernitat va néixer a Frankfurt el 1923 de la mà d’un seguit d’investigadors
seguidors de Hegel, Marx i Freud.
Però, el desencadenament de la 2ª Guerra Mundial i els esdeveniments culturals, socials i
tècnics següents van facilitat una autèntica eclosió protestatària dels postmoderns a partir
dels anys 60 del S. XX en una mena d’epíleg de la modernitat cl’assica.
Deien:
-la modernitat capitalista es distingeix per la desaparició d’un conjunt de condicionaments
humanistes que semblaven ferms i certs;
-l’hecatombe va portar un nou esperit dels temps.
-De la moral puritana es va passar a l’ethos (una paraula que en origen vol dir ètica) però
convertida ara com a costum i conducta individualista i hedonista;
- de les utopies que cercaven un futur promisori s’ha passat al culte actual del consum
immediat;
-de la reverència a la Veritat, una i majúscula, a la coexistència de veritats relatives i
plurals i al triomf del capitalisme.
- s’ha esdevingut la caiguda de les ideologies emancipadores de la ignorància i de la
servitud basades en l’Educació i la Raó, iniciades amb la Il·lustraciódel S. XVIII, amb
l’elecció personal del propi futur la llibertat sexual i la tecnolatría.
-Va sorgir l’ideari liberal-burgés del mercat lliure com solució a la pobresa i a la desigualtat
basades en la riquesa, però ha quedat traduït a la pràctica en la distribució flagrantment
desigual de l’esmentada riquesa, dins dels estats i entre ells, i a l’expoli mediambiental,
malgrat que el Club de Roma(1970s) va alertar dels perills de l’explosicó demogràfica i
dels límits del creixement i dels recursos.
- Malgrat tot, entre els avantatges de la postmodernitat s’assenyalen l’extensió de les
llibertats, de garanties i dels drets de les persones, l’ascens de les classes mitjanes, i del
domini dels conceptes d’abandó de les postures radicals, dogmàtiques i/o dictatorials, a
favor de la tolerància i la pluralitat.
Avantatges, però, (continuen) amenaçades per la mercantilització dels aspectes espirituals
i artístics, per la creació de centres de control de la riquesa, d’un desenvolupament científic
i tècnic controlats per l’afany de poder i de riquesa, de la disminució del progrés, la llibertat
i la solidaritat amenaçats pel totalitarisme i la barbàrie, tot plegat que fan urgent recuperar
la conciència i l’equitat de l’antiga saviesa humanista basada en l’autolimitació i la mesura,
per tornar-nos lúcids, ètics, sobris i solidaris.
*************************************
LA POSTMODERNITAT
