INICI

SÍNTESI  HISTÒRICA

El 24 de juny 1717, quatre lògies londinenques que portaven el nom de les tavernes en què realitzaven les seves trobades, es van reunir per formar una agrupació comuna. Denominaren a la nova organització Gran Lògia de Londres i de Westminster, el seu primer Gran Mestre va ser Anthony Sayer. La creació d'aquesta nova institució va suposar un salt significatiu en l'organització de la maçoneria. Formada en part per membres de la Royal Society pròxims a Isaac Newton, la nova Gran Lògia es va dotar en el 1723 d'una Constitució redactada per dos pastors protestants: Jean Theóphile Désagulliers i James Anderson, qui, com a compilador, va donar nom a les que es coneixen com Constitucions d'Anderson. Més enllà de les diferents interpretacions que es donen sobre l'abast d'elements concrets del text de les Constitucions, la majoria dels autors coincideixen a ressaltar l'esperit de tolerància i no sectarisme que anima el conjunt, destacant el seu desig de presentar  la maçoneria com un "centre d'unió" entre tots els homes, siguin quines siguin les races, opinions i creences que els distingeixin. Malgrat que la creació de la Gran Lògia de Londres va generar reaccions contràries per part d'alguns sectors de la maçoneria operativa anglesa, el nou model maçònic es va estendre ràpidament per Europa i Amèrica amb la creació, en els anys següents, de la Gran Lògia d'Irlanda 1725, la primera Gran Lògia de França entre 1726 i 1730, la Gran Lògia Provincial de Pennsilvania en 1731, la Gran Lògia Provincial de Massachusetts en 1733 i la Gran Lògia d'Escòcia en 1736. L’operativa d’aquestes lògies, i de totes fins l’actualitat consisteix en un ritus de tres graus anomenats, Aprenent, Company i Mestre, la seva base és un ritual basat en els símbols. Aquests graus anomenats simbòlics són la base de tota la maçoneria que es practica arreu del món. Sense grans diferències essencials hi ha altres ritus, segons la societat que els practica i la manera d’entendre la maçoneria. Aquests ritus haurien d’ésser suficients i en realitat ho són pel bon desenvolupament d’un maçó. De totes maneres les ànsies d’aprofundir més en el sentit de la maçoneria, va portar la creació dels graus anomenats filosòfics o de perfecció. Aquests graus van quedar finalment establerts, quant el príncep Carles Eduard i Estuard 1720-1788, cap de la maçoneria, va conferir al Rei Frederic II de Prúsia, la dignitat de Gran Mestre i aquest va elevar l’escala fins als 33 graus actuals, establint els anomenats Suprems Consells del grau 33, Extenent-se així i per línea successòria per la resta del mon. Al 1990 dos Grans Inspectors del grau 33, avalats pel Suprême Conseil-Grand Collège du Rite Écossais Ancien Accepté du Grand Orient de France, juntament amb el Diputat Sobirà Gran Comanador per Catalunya del Supremo Consejo del grado 33 de España,  que davant de les tensions creades al sí d’aquest Suprem Consell, pels dos grans corrents i de la manca de reconeixement de l’especificitat catalana, aquest G.·. juntament els altres dos GG.·. esmentats, funden el Suprem Consell del Grau 33 de Catalunya-Gran Col·legi de Ritus,  del qual van continuar depenent el Sobirà Capítol Rosacreu Rossend Arús, i el Consell de Cavallers Kadosh Victor Balaguer.  A l’any 1997 queda regularment inscrit a la Generalitat de Catalunya. Aquest Suprem Consell té com a objectiu la pràctica regular dels graus 4 rt al 33 è del Ritu Escocès Antic Acceptat.  Tot i el tractat actual amb Lògies maçòniques Mare Nostrum, admet GG.·. i GGes.·. d’altres Obediències i/o Suprems Consells que vulguin treballar fraternalment en cadascun dels graus del Ritu amb l’objectiu de preservar- lo i aprofundir-lo en tot allò que els Usos i Costums de la Francmaçoneria tradicionalment ha prescrit i establert.