A mesura que anem polint la pedra bruta [de la personalitat] ens són atorgats, generosament, cal dir, els
graus d’Aprenent, Company i Mestre. Però si som sincers hem de concloure que sempre som Aprenents.
És cert que algun de nosaltres hi arriba, a ser un Mestre de debò, quan tot fent morir el seu ego propicia el
naixement del Mestre interior, el fa viure i en dóna testimoni.
Però la majoria de nosaltres hem de continuar sent actius en aquest treball de fer-nos de llevadora. La
Maçoneria, aquesta escola de formació humana que contempla el vessant espiritual de la persona, i
conscients els Mestres passats de la nostra indigència, ens ofereix l’oportunitat de seguir fent camí a
través dels Graus filosòfics.
Una de les coses que podem haver aprés en els treballs en la Lògia és que un alt grau d’instrucció, profana
i maçònica, no equival a l’evolució interna del Mestre. Fer crèixer el Mestre interior fins a confondre’s
amb ell continua sent el nostre treball també en el Grau quart o de Mestre Secret, el primer dels graus
filosòfics.
La ment en la seva passivitat sempre espera que li donin alguna cosa. Cal remar a contra vent i esforçar-
nos per fer sortir el millor de nosaltres, o sigui: donar a llum l’ésser espiritual, l’ésser intern, el Mestre.
Mestre que treu forces d’ell mateix tot creant realitats positives, lluminoses, i veient en els germans i les
germanes el millor de cadascú.
Una frase que pot ser útil per reflexionar: Qui es regeix pel sentir intern [el Mestre] fa morir l’infern. És
tan gràfica que sobren més explicacions. Entenent, doncs, que som la llavor del propi Mestre, en els
treballs filosòfics ens predisposem a conrear aquesta llavor amb totes les eines que tenim a l’abast, i una
és el pensament assistit per la intuïció. Per la seva pròpia naturalesa, tal com l’entenem, el Mestre no mor,
però pot neulir-se o estancar-se en el seu camí evolutiu.
Busquem amb tot el cor la inspiració del Mestre interior, ja que voldríem parlar amb la seva veritat i
irradiar la seva llum.
Lògia de Perfecció Alpha núm. 1
La Poderosa Mestra
Primavera.·.
VV.·. de Barcelona, setembre de 2014 (e.·.v.·.)
graus d’Aprenent, Company i Mestre. Però si som sincers hem de concloure que sempre som Aprenents.
És cert que algun de nosaltres hi arriba, a ser un Mestre de debò, quan tot fent morir el seu ego propicia el
naixement del Mestre interior, el fa viure i en dóna testimoni.
Però la majoria de nosaltres hem de continuar sent actius en aquest treball de fer-nos de llevadora. La
Maçoneria, aquesta escola de formació humana que contempla el vessant espiritual de la persona, i
conscients els Mestres passats de la nostra indigència, ens ofereix l’oportunitat de seguir fent camí a
través dels Graus filosòfics.
Una de les coses que podem haver aprés en els treballs en la Lògia és que un alt grau d’instrucció, profana
i maçònica, no equival a l’evolució interna del Mestre. Fer crèixer el Mestre interior fins a confondre’s
amb ell continua sent el nostre treball també en el Grau quart o de Mestre Secret, el primer dels graus
filosòfics.
La ment en la seva passivitat sempre espera que li donin alguna cosa. Cal remar a contra vent i esforçar-
nos per fer sortir el millor de nosaltres, o sigui: donar a llum l’ésser espiritual, l’ésser intern, el Mestre.
Mestre que treu forces d’ell mateix tot creant realitats positives, lluminoses, i veient en els germans i les
germanes el millor de cadascú.
Una frase que pot ser útil per reflexionar: Qui es regeix pel sentir intern [el Mestre] fa morir l’infern. És
tan gràfica que sobren més explicacions. Entenent, doncs, que som la llavor del propi Mestre, en els
treballs filosòfics ens predisposem a conrear aquesta llavor amb totes les eines que tenim a l’abast, i una
és el pensament assistit per la intuïció. Per la seva pròpia naturalesa, tal com l’entenem, el Mestre no mor,
però pot neulir-se o estancar-se en el seu camí evolutiu.
Busquem amb tot el cor la inspiració del Mestre interior, ja que voldríem parlar amb la seva veritat i
irradiar la seva llum.
Lògia de Perfecció Alpha núm. 1
La Poderosa Mestra
Primavera.·.
VV.·. de Barcelona, setembre de 2014 (e.·.v.·.)
